EL PASTOR MENTIDER
Fa molt de temps, un pastor, que es deia Ameli Mató, estava pasturant el seu ramat de xais i ovelles. Cada dia, de sol a sol, pasturava el ramat als prats. I mentre els xais i les ovelles menjaven, el pastor s’avorria molt. Les hores anaven passant molt a poc a poc i ell continuava sota l’arbre avorrit. Un dia, estava cansat de tant avorrir-se que va pensar:
Per què no enganyo la gent del poble?
I aquell mateix vespre, va esperar que arribés l’hora de tornar a casa per sopar i va cridar:
- Veniu!, veniu! el llop! el llop! Cames ajudeu-me! que el llop se’m menja el ramat d’ovelles!!
La gent del poble en sentir aquest crit tan desesperat, van córrer a agafar totes les seves armes i van pujar dalt de la muntanya.
Quan van arribar, tos els homes i dones del poble van quedar bocabadats mirant com reia el pastor:
Ha! Ha! Avui si que m’ho he passat molt bé.
I la gent del poble va marxar a casa ben empipada.
I vet aquí que un altre dia l’Ameli Mató, com que s’avorria, va fer una altra de les seves i va tornar a cridar desesperadament:
Veniu gent del poble! Ajudeu-me! que aquest cop és de debò, que el llop és molt gros i està molt afamat!!
Tots corrien el més ràpid que podien muntanya amunt per ajudar el pastor amb les seves eines : un rifle ,una falç i una forca .
I una altra vegada es van quedar bocabadats i l’Ameli va riure i riure molt.
Un dia, l’Ameli, va veure un llop gros i amb molta gana. Tenia molta por, estava tremolant. Pensava que aquest cop era de veritat. El llop cada vegada anava acostant-se més i més. L’ Ameli no es veia capaç d’enfrontar-se tot sol i va pensar que havia de cridar la gent del poble, i no s’ho va pensar dues vegades:
- Auxili! Auxili! El llop se’m menja les ovelles!
Aquesta vegada és de veritat !
Va cridar tant que ja no podia més .
La gent del poble no li va fer cas perquè ja havia dit moltes mentides i no es volien deixar ensarronar una altra vegada. Ningú no va sortir de casa per ajudar-lo, ni home, ni dona, ni nen, ni nena, ni gos ni gat. L’Ameli, per dir tantes mentides, ho va perdre tot, les ovelles i els xais. Es va quedar sense res i la gent del poble mai més va tornar a confiar amb ell.
I vet aquí un gos i vet aquí un gat ,
aquest conte s’ha acabat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada