LA LLEBRE I LA TORTUGA
Hi havia una vegada un bosc molt llunyà, en terres de la selva amazònica...on vivia una llebre amb la seva família. La llebre anava a beure aigua diàriament a un riu proper anomenat Amazones. Es llevava d’hora per anar a buscar menjar entre els arbustos, matolls i algunes vegades s’entretenia entrant als frondosos boscos. La llebre era molt valenta i com no tenia por dels altres animals, feia voltes pel bosc fins que trobava el menjar més bo.
Un diumenge qualsevol, va sortir la llebre en direcció al riu. Estava bevent aigua quan va veure reflectida la imatge d’una tortuga a l’aigua. La llebre va fer veure que es bevia la tortuga i la tortuga, que era molt intel•ligent, es va adonar que la volia provocar. En aquell moment la tortuga va recordar totes les males passades que li havia fet fins llavors. Per exemple: el dia que la llebre es va disfressar de tortuga per a guanyar-se la seva confiança i d’aquesta manera la va enviar a un penya-segat en lloc de mostrar-li el camí del riu...
També va recordar que cada matí es burlava d’ella perquè corria més i arribava abans al riu. Finalment va tenir una idea genial, volia desafiar la llebre i demostrar-li que ella era més llesta.
Va proposar de fer una carrera des del turó al riu, passant per la senda de la plana, on hi havia un gran arbre amb fulles de color ataronjat i groc que feia una bona ombra. La llebre va acceptar el desafiament de la tortuga pensant que era molt més ràpida que la lenta tortuga.
A l’endemà, de bon matí, van anar al turó. El cocodril va ser l’encarregat de llançar el coco de sortida i va començar la carrera. La llebre i la tortuga van començar a córrer i la llebre , de seguida, va prendre molta distància.
En passar al costat del gran arbre, confiant que guanyaria a la tortuga, li van venir ganes de fer una migdiada i es va posar a dormir sota l’arbre.
Mentre la tortuga, amb molt d’esforç, anava avançant i avançant, pas a pas, fins arribar a l’arbre on va veure la llebre adormida com una marmota. La tortuga va passar sense fer soroll perquè no volia despertar-la. La tortuga va arribar a la meta i tothom es va posar a aplaudir. Amb els crits de l’ocell que comentava la carrera, la llebre es va despertar i es va posar a córrer com un llampec.
En arribar a la meta, va canviar la cara quan va veure que la tortuga havia guanyat i es va enfadar molt.
Tothom va cridar a la vegada:
“Qui s’enfada no aconsegueix res”.
A partir d’aquell dia la llebre va aprendre que no s’ha de menysprear els altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada