Conte en català: La Rateta que escombrava l'escaleta. Escola del Carmel

Hi havia una vegada una rateta encantadora i molt presumida, que cada matí escombrava l’escaleta de casa seva tot cantant i ballant. Un matí, tot escombrant, es va trobar una moneda sota l’estora.
La rateta es va quedar pensant una llarga estona. Què podia comprar-se amb aquella moneda?
La rateta va dir:
- Si em compro avellanetes i ametlletes em cauran les dentetes, si em compro pinyonets em cauran els queixalets! I si em compro un llacet rosa per estar ben formosa? Sí, me’l compraré!
Tot d’una,la rateta va anar a la merceria a comprar-se el llacet per posar-se’l a la seva llarga cua.
L’endemà, la rateta estava al balcó amb el seu llacet a la cua i pensava: segur que amb aquest llacet tan preciós trobaré un pretendent que es vulgui casar amb mi.
Al cap d’una estona va passar un gos ben plantat i li va preguntar:
- Rateta, rateta, tu que ets tan boniqueta, em voldries per marit jo que sóc tan eixerit?
La rateta tota desconcertada li va preguntar: - A veure quina veu fas?
El gos va bordar: - Bub, bub.
- Ai no! Amb aquesta veu tan ronca m’espantaries.


Més tard va passar un ruc molt xerraire i pesat i també va preguntar-li:
- Rateta, rateta, tu que ets tan boniqueta em voldries per marit jo que sóc tan divertit?
La rateta li va preguntar: - A veure quina veu fas?
El ruc va bramar: - iho,iho,iho.
- Ai no! Amb aquesta veu tan espantosa m’eixordaràs.
Més tard va passar un porc molt brut i gras i li va preguntar:
- Rateta, rateta, tu que ets tan boniqueta em voldries per marit jo que sóc net i polit?
La rateta li va preguntar: - A veure quina veu fas?
El porc va grunyir: - oing,oing
- Ai no! Amb aquesta veu tan aterradora m’espantaries, i de net res de res.
Tot seguit va passar un gall tot presumit amb una gran cresta vermella, i li va preguntar:
- Rateta, rateta, tu que ets tan boniqueta em voldries per marit jo que sóc tan formós i elegant?
- A veure quina veu fas?
El gall va cantar: - quiquiriquí!, quiquiriquí!
- Ai no! Amb aquesta veu tan aguda i sorollosa em despertaries de bon matí.
Després de dinar i de fer la migdiada, la rateta es va tornar a posar el llacet i ben boniqueta va sortir una altra vegada al balcó. En aquell moment va passar un be força polit i tot content li va dir a la rateta:
- Rateta, rateta, tu que ets tan boniqueta em voldries per marit jo que puc fer-te molt feliç?
- A veure quina veu fas?
El be va belar: beee, beee!
- Ooh,no,no quina veu tan trista, estaria tot el dia plorant i no em faries gens feliç.
Al cap d’una estona va arribar un altre pretendent, un ànec que feia molt de goig, amb les plomes blanques i un bec ataronjat. Sense pensar-s’ho, i després de quedar-se impressionat de tanta bellesa, es va apropar al balcó i li va dir:
- Rateta, rateta, tu que ets tan boniqueta em voldries per marit jo que puc ensenyar-te a nedar?
- A veure quina veu fas?
L’ànec tot disposat a conquistar-la va nyequejar: - Cuac-cuac-cuac.
La rateta tota sorpresa va dir: - Ai, no,no!! amb aquesta veu tan sorollosa em faràs mal de cap.
L’ànec va marxar decebut amb el cap cot.
De sobte va aparèixer un bou gras, amb unes banyes punxegudes i amb un gran esquellot molt sorollós. Va veure a la rateta i li va preguntar: - Rateta, rateta, tu que ets tan boniqueta em voldries per marit jo que sóc tan fort i musculós?
- A veure quina veu fas?
El bou tot orgullós va fer: - muuu, muuu!
La rateta li va dir: - Ai no! no! que cada matí em punxaràs amb les teves banyes.
El bou va marxar furiós i enrabiat.
Després d’escoltar a tants pretendents, va passar un gat molt ben plantat i tot educat. Al veure a la rateta decebuda i una mica trista es va apropar al balcó i li va preguntar: - Rateta, rateta, tu que ets tan boniqueta em voldries per marit jo que sóc tan dolç i amorós?
- A veure quina veu fas?
El gat tot decidit va miolar: - meeu,meeu,meeu. La rateta li va dir: - Ohh! Quina veu tan dolça i fina.
Sense pensar-s’ho dues vegades la rateta va dir tota emocionada: - Sí, tu seràs el meu marit!
Els nuvis van convidar a tots els seus amics i la rateta a tots els seus pretendents. Després d’un emocionant casament i del gran convit, els nuvis van marxar a casa molt contents i feliços.
Els altres animals estaven sorpresos de la decisió que van prendre la parella.
Un cop a casa, els dos tenien gana i van decidir preparar una sopa calenta i deliciosa. La rateta va posar l’aigua dins l’olla i va encendre el foc. El gat, silenciosament, va empènyer la rateta dins l’olla i la va tapar. El gat va parar taula i tot afamat se la va cruspir.

Vet aquí un gat i un ratolí,
aquest conte ha arribat al seu fi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada